Bank switching

El Bank switching o commutació de banc és una tècnica per augmentar la quantitat de memòria utilitzable més enllà de la quantitat directament adreçable pel processador sense haver d'ampliar el bus d'adreces.^[1] Es pot utilitzar per configurar un sistema de la manera adequada en diferents moments, per exemple, la ROM necessària per a iniciar el sistema des de disquet es pot solapar quan ja no és necessària. En els sistemes de videojocs, permet que jocs que empren més memòria de l'estàndard es puguin desenvolupar per ser executats a les consoles existents incorporant la commutació de banc dins del cartutx del joc.

La commutació de banc es va originar en els sistemes de miniordinadors i d'allà es va incorporar a sistemes de 8-bits com l'Apple II, l'Apple III, màquines amb CPM-Plus i altres sistemes.^[2] A diferència de la gestió de memòria per "paginació", les dades no s'intercanvien amb un dispositiu d'emmagatzematge massiu, com un disc dur. Les dades romanen en repòs en una àrea de memòria que no és accessible al processador, (encara que pot ser accessible a la pantalla de vídeo, al controlador DMA, o als altres subsistemes de l'ordinador).

Un dels desavantatges del "bank Switching" és que els cicles de lectura/escriptura emprats són més lents pel fet que, per cada commutació de banc s'utilitzen cicles de rellotge per escriure al registre de commutació de banc. Un altre inconvenient és que els programes han d'estar escrits específicament per ser executats dins d'un entorn de commutació de banc.